Carta oberta d’Àlex López

Hola a tothom!

Com cada any en aquestes dates ja estem finalitzant la temporada i enguany no és diferent. En canvi, per a mi personalment és especial a la resta perquè la meva etapa al Noia acaba. Després d’entrar al club al 1985 com a jugador i d’entrenador des del 1997, la propera temporada no estaré a l’entitat. És per això que després de tant temps sentia i em venia molt de gust escriure aquestes línies de comiat ja que no podré fer-ho amb tothom. És per això que agraeixo a la web del Noia la possibilitat que em brinda.

Marxo al CP Vic per una decisió personal ja que cada dia no tens la possibilitat d’entrenar en grans clubs, tot i que jo l’he tinguda fins ara i durant 15 temporades al Noia passant per totes les categories i que porto amb molt d’orgull. Penso que al Vic aprendré molt i alhora aportar els meus coneixements que he après de grans jugadors i tècnics del quals he pogut aprendre a St.Sadurní. La desició ha estat molt meditada; crec i em veig amb la necessitat de canviar d’aires. Aprendre, veure altres estils i formes de treballar en un lloc, que com a la nostra vila, l’hoquei es viu al 100%. Aquesta és la meva aposta personal per viure altres sensacions, experiències i reptes nous que em trobaré.

Però aprofitant aquest espai voldria destacar a algú que en aquesta trajectòria esportiva han incidit de manera especial en mi. Sé que algú pensarà que anomenar a algú és “lleig” o injust; tothom tenim persones al llarg de la vida que signifiquen quelcom per alguna raó o senzillament fan que el camí en la vida et porti a un lloc o a un altre.

Al Roc Mestres (excoordinador) perquè va ser qui em va posar la idea de començar d’entrenador i, el que va començar per un noi de 15 anys el treure uns “durillos” extres va significar una nova manera de viure l’hoquei.

En Jaume Esteve (president) perquè amb la seva irrupció, primer a la junta de l’hoquei base i després a la del primer equip, a part de fer que el Noia fes un salt qualitatiu, per a mi va significar el seguir en un moment que em vaig plantejar deixar el Noia per discrepàncies amb la junta d’aquell moment ja que no em convencia el seu programa a l’hora de portar el timó del club. Sense ell saber-ho, el conèixer a ell i les seves idees van fer que seguís amb il.lusió i ganes més anys vinculat al club.

En Josep Ma Rovira (Rovi pels amics que espero que em deixi considerar-lo com a tal) per l’energia i experiència que sempre m’ha transmès i tant m’ha ajudat en molts moments. Una conversa amb ell i era capaç d’agafar força pel que fos.

En Pere Salvador (expresident de l’hoquei base) per la seva intel·ligència i saber estar que atresora. Al afrontar decisions difícils, que en la vida de l’entrenador són habituals, sempre pensava en com ho faria en Pere i si no trobava la resposta anava a cercar-lo per preguntar-li.

El Mestre, que a part de veure’l així jo sempre l’anomeno així, en Ferran López. Tothom tenim una persona com a referent i amb molta humiltat i distància sempre m’he fixat en ell. He tingut la sort de tenir-lo com a entrenador i d’aquí que el copiés en els meus entrenaments amb els meus equips. Val a dir que li encantava
veure com el plagiava de forma descarada i amb el temps afegia coses de collita pròpia…. Gràcies míster pel teu temps infinit a dins i sobretot fora de les pistes que guardaré en el record sempre!!!!

També esmentar als meus detractors i crítics, part imprescindible per a mi. Persones que sempre tenen temps per menysprear a tothom, criticar per criticar a gent que dediquem el nostre temps per amor a un esport i a un club que és molt important ja que m’ha format com a jugador, entrenador i persona. És per això que entrenant i dedicant el meu temps és la manera que sento de tornar tot això. En fi, els esmento perquè feien que dia a dia volgués millorar i em mantenien sempre alerta per no caure en la desidia quan els anys de bonança passaven ja que en els anys menys bons estaven al peu del canó.

I per últim, a tothom que em donava suport, des d’una mirada còmplice des de la grada a una xerrada improvitzada de reprobament després d’un partit o entrenament. Gràcies pels ànims que tant signifiquen.

Per acabar, sort a la nova junta de l’hoquei base que de ben segur treball, esforç i ganes posaran. També donar ànims al nou coordinador i entrenadors del club que vetllaran per fer més gran i millor. Si escau, al Noia. Gràcies a tots els que fan possible l’existència d’aquest club; això no té preu. Simplement m’omple d’admiració persones que sense ànim de lucre dediquen el seu temps, una cosa tant important i que ningú pot tornar-te, a tasques del club.

FINS AVIAT A TOTHOM I BON ESTIU!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: